Va tocar matinar però va valer la pena. Ens vam desplaçar fins a Sadernes en cotxe. A davant de l’Hostal ens esperaven els nostres amics de Tortellà per començar el que seria una esplèndida matinal.
Amb els vehicles vàrem anar per la pista fins al Mas de Can Gusti, punt de partida de l’excursió. A partir d’aquí la cosa ja va anar de debó, perquè el primer tram de la pujada fins a l’Ermita de la Mare de Déu de les Agulles no és pas per a riure i, d’aquí, fins arribar on comença l’ascensió al cim va servir per anar fent boca d'allò que ens esperava a la part final.
Després d'agafar forces ens vàrem disposar a fer l'últim tram de pujada entre corriols i tarteres fins arribar al darrer esforç: la grimpada fins al cim. La visió des de allà dalt és espectacular.
La tornada, amb la satisfacció a la cara i el cansament a les cames: pel cim de la carena, entre tarteres, prats, corriols, pins i boixos... fins arribar al punt de partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada