En acabar la sobretaula vam fer cap a la casa de colònies Cortariu en el terme municipal de Bellver de Cerdanya. La casa està situada en un altiplà des d'on es domina tota la Cerdanya i bona part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Es un llogarret tranquil, entre la plana i la muntanya, al final d'una petita carretera, rodejat de pastures i conreus que toquen als boscos del Parc Natural del Cadí.
 |
Un cop a la casa hi vam descansar una bona estona -amb una banyada a la piscina inclosa. Quan el sol ja no era tant fort vàrem sortir a fer una caminada per estirar les cames, d'una hora i mitja aproximadament, i agafar gana per sopar.
L'endemà el despertador va sonar a les sis del matí. Vam fer un petit esmorzar a la casa i ens vam endur un esplèndid entrepà a la motxilla per esmorzar.
Quan vam començar a caminar el dia no era del tot clar però el sol s'esforçava per obrir-se pas. A mesura que anàvem caminant el temps es va anar complicant: núvols, boira i els cims s'anaven tapant.
Després de dues hores vàrem arribar al refugi de Gònecs: fins aquí el recorregut i les vistes havien estat esplèndides. Ens hi vam aturar per esmorzar i desprès vàrem enfilar el camí fins a Prat de Sist, amb l'objectiu d'arribar al Pic de Terrers.
Com que la pujada cada vegada era més complicada per la boira i el mal temps, es va decidir fer marxa enrere.
De tornada el temps encara ens va mig respectar: va ploure però vàrem arribar bé.
Sobre les dues del migdia ens cruspíem un magnific dinar de graellada de carn amb mongetes, unes amanides i un bon meló per postres, tot això regat amb un bon vi i cafès; i acompanyats d'una bona pluja i calamarsa.
El nostre agraïment a la Neus i en Xavier, per l'organització i les atencions que varen tenir amb nosaltres durant el cap de setmana.
