Excursió al Talló (Vall del Bac), 26 mar. 2017

Vam deixar els cotxes a l'antic hostal de la Vall del Bac. Consta ja com a hostal al segle XVIII, però avui està tancat.

Vam agafar el camí que va a Oix. A uns dos-cents metres hi ha cal Ferrer del Bac, l'antiga escola. S'hi arriba després de creuar la riera de la Vall del Bac per un pont de ferro. Llavors vam continuar pel corriol que hi ha a mà dreta de la casa. De seguida travessàrem una zona de prats i d'avellaners fins a trobar novament la riera, on vam veure uns saltants d'aigua abans d'arribar al Molí de la Coromina.

Vam deixar la riera i vam seguir un camí que va pujant tota l'estona: des del 550 m havíem d'arribar al cim del Talló, 1278 m. A llevant anàvem veient i deixant enrere el Montmajor (excursió que vam fer el febrer del 2013). En un prat ens vam aturar a esmorzar, breument, perquè encara ens faltava molt de recorregut.

Durant el camí d’ascens, i ja força amunt, ens vam trobar una àrea dominada per grans fajos, on en destaca un dels més gruixuts de Catalunya, amb un diàmetre de tronc d’1,70 metres.

Al cim i a les vessants del Talló, hi ha prats humits de pastura, amb taques de bosc de pi roig i faig. Es veuen cims importants a tot vol, però la vista del Canigó i altres cims del Pirineu és espectacular.

Excursió al Montmajor, 24 feb. 2013

Aquesta sortida ha estat d'aquelles que quan tornes a ser a casa encara hi penses una bona estona i la tornes a fer mentalment. Estàs convençut que ha valgut molt la pena llevar-se d'hora i passar una mica de fred; i recordes el que heu xalat amb els companys de la colla.

Vam sortir de Quart a 4ºC sota zero. Feia fred, molt fred. Però hi havia bon ambient, i molta il·lusió. A mesura que ens acostàvem a la Vall del Bac el termòmetre anava caient i, quan vam ser al punt de sortida, el mercuri marcava 7ºC sota zero. Malgrat tot, s'intuïa un bon matí: i així va ser.


Desafiant el fred i la neu comencem a caminar i entrem en calor molt ràpidament. La pujada ja és davant nostre. Al cap d'una estona les primeres aturades per treure'ns roba del damunt. I amb 30 minuts ens situem al Coll de Reverter. A partir d'aquí trobem uns trams bastant costeruts fins al Coll de Galter, enmig d'uns paratges d'una gran bellesa per la neu caiguda dies abans. Tot seguit enfilem l'últim tram fins a dalt el Montmajor, 1075 m d'alçada. Aquest recorregut final és molt bonic pels boixos i faigs que es troben al seu pas, però també és el més dificultós ja que estem molt a prop del cim. Les roques i la neu acumulada varen fer que anéssim amb la màxima precaució. A mesura que ens acostàvem al cim, sorgien les primeres exclamacions: "que maco", "magnífic" ...

Al cim, ... senzillament impressionant: dia clar, sol radiant, neu, i satisfacció de ser allà dalt. I cims ben coneguts: Canigó, Bassagoda, Comanegra, El Ferran, Gra de Fajol. Hi esmorzem per recuperar forces.

La sortida del cim va ser un xic dificultosa per la neu i el pendent, però de seguida vam agafar el camí que ens portava cap al Coll de Bassa i la Portella fins arribar a la Costa, una masia abandonada. D'aquí cap a la Serra de Sant Isidre, des d'on podíem veure a la nostra esquena l'ermita de Sant Martí de Torralles. Vàrem passar per l'oratori de la Calma, enmig d'uns magnífics paratges. I finalment arribem al Coll de Reverter i d'aquí, de nou, al punt de sortida: l'hostal de la Vall del Bac.