Vàrem decidir continuar fins a Espinavell. I allà encara plovia més. Però, coses del temps a l'alta muntanya, de sobte, es va obrir una gran clariana que ens va permetre veure el cim del Costabona.
Encoratjats, enfilàrem la pista forestal que ens va portar al punt d'inici de l'ascens al pic. A partir d'aquí, entre núvols, boira i alguna clariana vàrem fer el cim.
De tornada cap al restaurant d'Espinavell, en un tres i no res, la pluja va aparéixer amb intensitat altra vegada. Però ja havíem complert l'objectiu.
Un bon àpat de cloenda de la temporada en un ambient distès i agradable i com a colofó l'espectacle de la natura ens va sorprendre amb una impressionant pedregada. Així ens vam acomiadar fins a la propera tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada